dijous, 28 de febrer de 2013

Craftejant

Avui ens endinsem en el mundillu del Craft per ensenyar-vos una creació pròpia!
Fa poc el nebot de la Marta va fer l'aniversari, tot just un anyet, i a la llar d'infants li van dir a la seva mare que havia de portar una caixeta on hi posarien coses que representessin aquest any.
Aquí entra la CraftyMarta in action, de fet, la Marta va fer més aviat de pinxe, qui més va treballar en aquest cas va ser el padrinet!
Però vaja, que el resultat va ser prou bonic i us el volem ensenyar perquè vegeu que amb una mica d'imaginació i poc pressupost es poden aconseguir detalls molt resultons!
Vam partir d'una caixa petita de pícnic de Selfpackaging que vam comprar directament a la botiga 7 de Temps de l'Hospitalet de l'Infant, impossible sortir-ne sense comprar alguna cosa!!! La idea era fer que la caixa semblés una casa i el primer que teniem clar era que la teulada seria de washi tape.























La porta i les finestres les vam fer amb feltre cosides amb fil gruixut.
Ara ja podiem afegir-hi els detalls. Primer li vam donar una mica de textura posant obra vista als laterals amb fil negre més fi.



















I finalment, vam fer créixer una mica d'herba al voltant i de seguida hi van aparèixer els primers habitants, en aquest cas, un tortuga!



















Ja tenim caixa personalitzada! Val a dir, que tot el que es va utilitzar van ser materials que teniem per casa, excepte la caixa en si. La clau és tenir una idea general del què volem fer i rebuscar per casa tot el que ens pot servir, ara és el moment de concretar la idea i posar-nos mans a la feina!

dilluns, 25 de febrer de 2013

Dilluns FotoGènics! - Neu

Avui us ensenyem com de nevadet va quedar el bosc que es troba al peu de la Mola de Colldejou aquest cap de setmana!
Dissabte al matí vam fer una passejada i semblava ben bé que fóssim dins d'un conte!

Preciós!


divendres, 22 de febrer de 2013

Galetes de Nocilla®

Hi ha dies en que et despertes i ve de gust cuinar! Posar-se el davantal, embrutar la cuina de farina, encendre el forn, etc. No us passa?
Dilluns em va passar exactament això... I vaig trigar ben poc a trobar l'excusa per fer-ho! A l'hora d'esmorzar vaig saquejar el pot de galetes, unes que m'encanten i que importo cada cop que vaig a Itàlia, i òbviament s'havia de reomplir el més aviat possible! Era de vital importància!

A vegades experimento, de fet tendeixo a no ser capaç de seguir al peu de la lletra cap recepta, ve de família... la meva mare no aconsegueix repetir cap dels plats que fa per molt bons que li hagin quedat! En el meu cas, sovint això implica que el resultat sigui poc comestible (Noemí: i en el cas de la mama he de dir que també). Sort que la família és la família i s’han de menjar el que els hi portis, això és amor!
Però aquesta vegada l’objectiu era clar: Omplir el pot de galetes.  I per tant, no me la podia jugar.
Vaig optar per una recepta que, tot i que no havia provat mai, semblava facilongui i bonabonabona: Galetes de Nutella®, tot i que pel títol del post deduireu que vaig canviar l’ingredient principal!
Es tracta d’una recepta del llibre Nutella- les 30 recettes culte. Que em va portar la Noe d’una de les seves visites a París.

Dit això és hora de que us poseu el davantal i desallotgeu la cuina! Aparteu les criatures!!!!

Recepta





















Necessitarem:
- 250 g de farina
- 1/2 sobret de llevat químic (tipus Royal)
- 125 g de sucre blanc
- 125 g de sucre morè
- 1 pessic de sal
- 100 g de mantega
- 50 g de Nocilla (a la recepta original posa Nutella)
- 1 ou
- 1 sobret de sucre avainillat  (jo no en vaig posar per si en provava la Noe) <-- aquest finde no hi sóc, però exigeixo que me'n guardis fins que arribi
- 100 g de llàgrimetes de xocolata (o a oju de bon cuberu!)

Ja veieu que els ingredients són simplons i tots els tenim a casa (i si no, els hauríeu de tenir, mai se sap quan pot sorgir una emergència galetil!)




















Dit això, anem al tema.
1. Per començar barregem tots els ingredients secs i reservem.
2. Fondre la mantega i la Nocilla al bany maria (si ho feu al microones per anar més ràpid, que us estic veieeent, sobretot poseu en períodes curtets de temps, que la xocolata cremada no té solució!).
3. Un cop fos, afegiu-ho als ingredients secs i barregeu. Afegiu l'ou i integreu al màxim. Jo vaig acabar "amassant" amb les mans. Si teniu poca paciència, com jo, no aconseguireu una massa uniforme, però queden perfectes igualment!
4. Aboqueu les llagrimetes de xocolata (i de felicitat de lo bones que són) i barregeu perquè quedin ben repartides.
5. Si podeu, reserveu la massa 1 hora a la nevera.
6. Preescalfeu el forn a 240ºC (jo el vaig posar a 200ºC)
7. Feu boletes d'uns 5 cm de diàmetre i les poseu a la safata de forn, amb paper de forn, aplanant les una mica.
8. Enfornem durant 8-10 minuts (a 200ºC millor 10 minuts, però cadascú coneix el seu forn)
9. Deixeu-les refredar una mica abans de posar-les en una reixeta perquè s'acabin de refredar del tot.

Bon profit!





















El resultat? Unes galetes addictives! Em sembla que el pot de les galetes tornarà a estar buit en un tres i no res! (Excepte per les galetes que guardes per a mi! Nyam!) ;P

dilluns, 18 de febrer de 2013

Dilluns FotoGènics!

Avui volem estrenar una nova secció: els dilluns fotogènics!
Cada dilluns (o això s'intentarà) penjarem una fotografia relacionada o no amb la setmana anterior, amb l'època de l'any o simplement amb el nostre estat d'ànim.
Una fotografia que ens inspiri, que ens agradi i que vulguem compartir amb el món mundial! 

Així que estrenem els Dilluns FotoGènics amb una fotografia del viatge germanil a Eindhoven el maig de 2011:


dijous, 14 de febrer de 2013

Poesia de carrer!

Per gustos, colors! O això diuen!
En temes d'art, a Som al Sud apliquem aquesta màxima. La Noe, lligada a l'art per vocació i formació , acostuma a tenir més sensibilitat per aquests temes, a la Marta, en canvi, l'avorreixen els museus d'art XP...
Però diumenge vam sortir les dues amb la Íngrid, la Txell i una altra Marta, càmera en mà, a buscar poesia pels carrers de Tarragona, esmorzant primer a La Cocotte (desenganyem-nos, això és el que va convèncer a la Noe per matinar un diumenge!). La idea inicial era fer fotos preciosíssimes de racons de la ciutat, però ens vam deixar "enganyar" per l'Àlvaro Sanz i vam atrevir-nos a experimentar amb el mode manual de les nostres càmeres.
Després de que l'amfitrió, en Lluis Gavaldà dels Pets, ens parlés de la llum especial de Tarragona, que els núvols no ens van deixar veure fins a l'hora de l'aperitiu del vermut vam començar la passejada per la part alta de la ciutat.

No podem assegurar si vam estar mirant més estona els botons de la càmera o el carrer, però ens vam divertir, que és el més important, vam aprendre i vam mirar les portes, les finestres, la gent i les restes de confeti de la nit anterior amb uns altres ulls.

Fins i tot la vellesa, si si amb V, semblava que parlés!


I tothom buscava detalls i detallets que fessin d'una finestra una imatge especial!
Tot plegat va acabar amb un aperitiu (<-- un dia la Marta us explicarà que va viure un temps a Itàlia i va oblidar que aperitiu aquí es diu vermut, de tota la vida) ben merescut a la plaça del Fòrum i un bon brindis per 5 grans fotògrafes!

divendres, 8 de febrer de 2013

Club Handmade Tarragona

Si! Per fi, el diumenge passat el 50% de Som al Sud va assistir a la 3a reunió del Club Handmade Tarragona, tot i que, per a mi, era la primera!

El lloc escollit va ser La Cocotte, una cafeteria monaperquèsi en ple casc antic de Tarragona. Tenen sucs ecològics i la nostra taula va escollir per majoria absoluta el de taronja i pastanaga, boníssim! Haurem de tornar-hi a tastar els pastissos, perquè la pinta que tenien era increïble! A més a més, tenen jocs per nens, així que mames i papes modernillus heu trobat el vostre lloc!

Cabdells fora, agulles a les mans i concentració màxima, cap de naltros som professionals de la llana, però ho semblàvem!!

Va ser arribar, presentar-nos (les noves) i llanes, llanes i més llanes!

A veure si en breu us puc ensenyar la meva creació! Ara toca practicar i a pensar què farem a la propera reunió... ja van començar a sorgir idees!

I aquest diumenge farem poesia (o ho intentarem) mirant a través de les nostres càmeres la ciutat de Tarragona amb Àlvaro Sanz! Ja en tenim ganes, sobretot perquè el punt de trobada torna a ser La Cocotte... l'esmorzar promet!!